PERFILANT
viernes, 23 de enero de 2015
viernes, 26 de diciembre de 2014
REDACCIÓ2.
EL MOLL.
Estic enamoraaat, però no pot ser, jo li agrado, però no pot ser. Hi ha un problema, ella ja en té un altre. Estem enamorats, però no, no pot ser... Parlem cada nit, ella diu que m'estima, que li agrado, però que ja va escollir, i l'altre home també la fa feliç. Però jo no em rendiré. Parlem, i li agrado, segur, només he d'agradar-li més que ell.
Passen els dies, i finalment em diu que em prefereix a mi, i que m'estima més que ha ell. Diu que vol que ens trobem ara mateix.
L'estic esperant, no arriba... Estic sol, a casa i ella encara no arriba. Passen els minuts i, per fi, un missatge d'ella. Diu que no l'ha pogut deixar... M'enfado, m'omplo de ràbia, marxo, me'n vaig corrents al moll on ens vàrem conèixer, plou, m'assec, espero. Passa el temps, sento un soroll, em giro, i és ella, la Laia, m'aixeco, i em besa.
REDACCIÓ1.
QUÈ GUAPO ERA!
Encara recordo el moment en què el vaig conèixer. Era 15 de juliol. Jo
acabava de complir els quinze anys i em moria de ganes de treure’m el carnet de
moto, així que em vaig anar a informar. Mentre esperava a la recepcionista,
vaig mirar a la classe, i el vaig veure. Un noi d’uns disset anys, atractiu,
moreno, ulls clars, semblava alt i que s’avorrís a classe, i de cop va mirar,
les nostres mirades es van creuar, i així ens vam quedar, em vaig posar
nerviosa, em va pujar una sensació rara des de la panxa, i no vaig poder evitar
somriure-li. I ell què va fer? Em va somriure, però burlant-se de mi, i em va
girar la cara. Això em va fer mal, em vaig sentir estúpida i avergonyida. Després
em vaig poder informar, i m’hi vaig inscriure de seguida. Al dia següent vaig
anar a fer la primera classe, i de cop va aparèixer aquell noi misteriós, però
aquest cop va venir ell, es va asseure al meu costat, i se’m va quedar mirant,
va tornar aquella sensació tan estranya, però m’agradava, i per fi es va
presentar, era en James.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)