EL MOLL.
Estic enamoraaat, però no pot ser, jo li agrado, però no pot ser. Hi ha un problema, ella ja en té un altre. Estem enamorats, però no, no pot ser... Parlem cada nit, ella diu que m'estima, que li agrado, però que ja va escollir, i l'altre home també la fa feliç. Però jo no em rendiré. Parlem, i li agrado, segur, només he d'agradar-li més que ell.
Passen els dies, i finalment em diu que em prefereix a mi, i que m'estima més que ha ell. Diu que vol que ens trobem ara mateix.
L'estic esperant, no arriba... Estic sol, a casa i ella encara no arriba. Passen els minuts i, per fi, un missatge d'ella. Diu que no l'ha pogut deixar... M'enfado, m'omplo de ràbia, marxo, me'n vaig corrents al moll on ens vàrem conèixer, plou, m'assec, espero. Passa el temps, sento un soroll, em giro, i és ella, la Laia, m'aixeco, i em besa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario