QUÈ GUAPO ERA!
Encara recordo el moment en què el vaig conèixer. Era 15 de juliol. Jo
acabava de complir els quinze anys i em moria de ganes de treure’m el carnet de
moto, així que em vaig anar a informar. Mentre esperava a la recepcionista,
vaig mirar a la classe, i el vaig veure. Un noi d’uns disset anys, atractiu,
moreno, ulls clars, semblava alt i que s’avorrís a classe, i de cop va mirar,
les nostres mirades es van creuar, i així ens vam quedar, em vaig posar
nerviosa, em va pujar una sensació rara des de la panxa, i no vaig poder evitar
somriure-li. I ell què va fer? Em va somriure, però burlant-se de mi, i em va
girar la cara. Això em va fer mal, em vaig sentir estúpida i avergonyida. Després
em vaig poder informar, i m’hi vaig inscriure de seguida. Al dia següent vaig
anar a fer la primera classe, i de cop va aparèixer aquell noi misteriós, però
aquest cop va venir ell, es va asseure al meu costat, i se’m va quedar mirant,
va tornar aquella sensació tan estranya, però m’agradava, i per fi es va
presentar, era en James.
No hay comentarios:
Publicar un comentario